Diari d'un Jardiner ... per Driss el Akioui

Dilluns:
Fem batuda a la l’arborètum i el dolcet. Anem a Torelló a busca arbres i els plantem a l’Arborètum. Traiem herbes dolentes a les pleca solers Desbrossem les vores del riu

Dimarts:
Anem a classe d’Informàtica. Desprès d’esmorzar, hem plantat al embarcador “laudrup juniperus” i “heura ciclamen” i hem sembrat gespa al parterre de l’embarcador.

Dimecres:
Anem al Dolcet a desbrossar i a treure herbes dolentes als parterres.

Dijous:
Anem a l’Arborètum a fer forats per plantar, desprès anem a Lourdes a desbrossar i regar les plantes.

Divendres:
Netegem la furgoneta. Escombrem el pati i la caseta.

El meu Jardí, tècniques de Cultiu: La Flor de Pasqua

Flor de Pasqua. “Euphorbia (Poinsettia) pulcherrima”

La poinsettia és un arbust caduc de la família de les Euforbiàcies que, en estàs natural pot arribar a abastar els tres metres d’alçada. Fulles senceres, ovolanceolades, amb un parell de dents laterals i un apical.
Les seves branques acaben en un conjunt de diminutes flors grogues, rodejades d’àmplies bràctees rogenques, que proporcionen al conjunt l’aspecte d’una única flor.

Originària de Mèxic, des d’on va ser introduïda a Europa, a finals dels segle XIX, Normalment s’utilitza com a planta d’interior.

Encara que es pensa que les flors són les “fulles” de color vermell, en realitat les autentiques flors són grogues, molt petites i poc cridaneres.
Aquestes estan rodejades per una espècie de fulles, normalment de color vermell, que són, en realitat les bràctees.

El regatge és la feina més delicada en el manteniment d’aquesta planta. El millor és proporcionar-li una humitat ambiental alta. Quan al terreny, evitarem entollar la planta per a evitar que es podreixi. Un mal reg és la causa principal de la mort de la majoria dels exemplars.

És una planta que prefereix un emplaçament lluminós i càlid. No suporta el sol directe, excepte a l’hivern. Si la posem en un lloc fosc, la falta de llum fa que les fulles perdin color. Els canvis d’emplaçament que normalment acaben per fer que li caiguin les fulles. Prefereix un terreny ric en humus amb un Ph al voltant del 5,5. És una planta molt resistent a les malalties.

Article elaborat per David Villa

Font de l'article

Lloc d'Interès Botànic: El Parc Natural del Montseny

Parc natural del Montseny


A 40 Km de Barcelona , en direcció nord-est a pocs quilometres de la mar mediterrània s’aixeca el Montseny amb el seu cim culminant,el Turo de L’home, que arriba fins als 1713 metres d’alçada.

Amb 400 Km2 d’extensió el Montseny pertany a la Serralada Pre-litoral Catalana i esta format pels massissos de les Agudes, Matagalls, Pla de la Calma el turó de l’Home.

És una muntanya relativament aïllada i que destaca per la seva alçada en relació als plans que l’envolten. De la Vall de la Tordera (100 m.s.m. ) només hi ha 10 km en línea recta. Aquesta característica i la seva proximitat a la mar Mediterrània han condicionat el fet que la seva vegetació sigui molt diversa.

Article elaborat per Toni Abad

El nostre espai i les nostres eines

Les eines que habitualment utilitzem a l’escola taller son les següents:

-Serra de ma
-tisores de ma
-perxa
-tisores de podar
-màniga
-pala
-chapo
-pala de repicar
-rampi
-escombra de jardineria
-carreto
-escala
-cubeta


Les màquines que habitualment utilitzem a l’escola taller son les següents:

-desbrossadora
-maquina talla gespa
-xerrac
-bufadora
-talla berdisses
-trituradora

El nostre espai de treball

Tenim una caseta on deixem les nostres coses com per eixample la roba.
Es un espai petit però es maco.

El Magatzem d’eines allà es on deixem ben guardades les eines de treball.
El nostre espai de treball també el comparteixen els nostres companys d’Escola Taller (fusters i ferrers)

Article elaborat per Carlos Rojas

El nostres Professors per Carlos Rojas

Isabel Palou:

Es la directora de l’escola taller. Es molt simpàtica i molt ordenada
Ens fa (Català, Orientació Laboral, Medi Ambient i Seguretat en el Treball)

Jaume Garolera:

Es el profe més sigil·lós, es com un espia sempre k fas alguna cosa dolenta et veu
Es el coordinador dels 3 grups d’escola taller i ens ensenya Dibuix, Mates i Orientació Laboral.

Anna Orriols:

Es la secretaria de l’escola taller
I es la que ens dona les nòmines jejeje es la millor.

Quim Canal:

Es el nostre monitor de jardineria, el millor, ens mana fer les feines i també ens ajuda i ens ensenya els tipus d’arbres i arbusts, etc...

Josep Luis Fernàndez i Libasse Thiaw

Son els nostres professors d’informàtica , ens ensenyen un merder d feines tope wapas.

Reportatge de la Setmana: Flora i Vegetació de la Capçalera del Ter

El naixement del riu Ter es troba al NW del terme municipal de Setcases, dins del circ d'Ulldeter, sota les tarteres del Puig de Bastiments i envoltat pel Pic de la Dona i el Grà de Fajol. El tipus de vegetació que podem trobar a la capçalera del Ter correspon a l’estatge subalpí fins els 2300 m.s.m. i l’estatge alpí que arriba fins els cims. A grans trets, les comunitats vegetals més típiques d’aquesta zona son les següents:

El bosc de pi negre

Els matolls i landes
Les formacions metafòriques
Els prats
La vegetació a les roques
La vegetació de fonts i els rierols
La vegetació de les tarteres
La vegetació ruderal

Aquestes són algunes de les plantes típiques de la zona

Adenostil
Bàlec
Campaneta alpina
Dent de cà
Moixera de guilla
Nabiu
Pà de cucut
Reina dels prats
Seneci pirinenc
Tora pirinenca
Xicoia
Veladre
Epilobi alsinifoli
Falguera femella
Gagea fistulosa
Gerani de bosc
Margarida gran
Lluqueta nana
Herba blanca


Article elaborat per David Zambrana

Arbres de la Comarca d’Osona

Arbres monumentals

Catalunya és un país amb una superfície forestal considerable. Més de la meitat del seu territori, uns 19.000 km2, és ocupada per més d’un centenar d’espècies diferents d’arbres. Entre ells hi ha alguns exemplars que destaquen de la resta: es tracta d’arbres que per un motiu o un altre han cridat l’atenció. Molts d’aquests arbres han estat fins i tot batejats i hom els coneix amb un nom propi: són els arbres monumentals.
Bàsicament, aquests arbres es caracteritzen per les seves grans dimensions, bellesa o edat considerable i sovint per les tres coses alhora. Alguns han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé són protagonistes de llegendes i tradicions. D’altres estan associats a personatges famosos com poetes, bandolers, etc. N’hi ha, però, que assoleixen una nova dimensió més enllà de la condició vegetal i esdevenen símbols. Símbols d’una família, d’un poble, d’un país, d’una idea .... D’una manera o una altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció.
La Generalitat de Catalunya, sensible a aquest fet, ha estat pionera a regular legalment diferents figures de protecció per a aquesta mena d’arbres: arbres monumentals,(Decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals) arbres d’interès comarcal i arbres d’interès local (Decret 47/1988 sobre la declaració d’arbres d’interès Comarcal i Local). Aquest esforç va més enllà de la protecció d’una sèrie d’exemplars admirables, pretén que l'interès i l’estimació que ens inspiren serveixi per conscienciar-nos del respecte que devem al nostre medi natural

Taula dels arbres monumentals de Catalunya

Ginebró de Casademont
Alzina de Masjoan
Til.ler de Masjoan
Auró de Masjoan
Teix de Masjoan
Castanyer d'Índia de Masjoan
Avet de Masjoan
Sequoia de Masjoan
Cedre de Masjoan
Roure del Bac de Collsacabra
Roure de la Senyora
Roure de Carboneres
Faigs de la Grevolosa I, II, III
Pinsap del Sors
Cuprés de Can Vives
Alzina del Pujol
Plàtan de la Font Gran
Alzina de Masgrau
Roures de la Carrera I, II
Faig de Fontcoberta
Faig de Can Font
Roure de la Creu de l'Arç
Sequoia Roja del Noguer
Avet Noble del Noguer
Sequoia del Noguer
Avet de Numídia del Noguer
Sequoia de Tortadés

Feines que fem a l'Escola Taller 2

Parterre Zona Escola-Taller

Per plantar el parterre vam haver de remoure una mica la terra perquè quedés tova per poder sembrar alguna cosa...
després s'ha de llençar terra bona, per a poder agafar la planta i ficar-la dins del forat que es clar s'ha de fer per que sinó no anem bé...

Parterre Zona Embarcador

A l’embarcador hem plantat Juniperus i Menta i hem sembrat gespa. Hem fet escales i hem posat roques amb bona forma, i cada setmana hem anat tallant la gespa amb la talla-gespes i la desbrossadora. En el parterre petit hem plantat Begònia i en el gran Juniperus, Heura i Euonymus.

Feines que fem a l'Escola Taller

El Puig-Agut

Varem anar a Sils i al Viver de St. Coloma de Farners, a buscar els 5 Til•lers per plantar-los al Puig-Agut. Primer ens van portar els 5 Til•lers i la terra bona, després a cada recinte varem mesurar per fer un forat, després de fer el forat varem posar el arbre dintre i li varem posar sorra. Després varem anar a buscar sorra amb els carretons per a cada recinte i arbre, després de tota la sorra varem posar la terra bona i els varem regar. Al dia següent varem anar a revisar els arbres, els varem acabar de arreglar i netejar .i per últim vem netejar totes les brutícies del terra.

Perquè quedi ven clar us explicarem que es un Til•ler. Els til•lers (Tilia spp.) són un gènere de arbres de la família de les malvàcies (anteriorment classificats en la seua pròpia família, les tiliàcies), natius de les regions temperades de l'hemisferi nord. Comprén una trentena d'espècies, que es distribueixen arreu%

Obtingut de Wikipedia
Redactat per David Zambrana i Gerard Nieto