Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
És l'únic parc nacional de Catalunya. El paisatge és d'alta muntanya amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetación. L'aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols n'és protagonista.
Superfície:
13.899,96 ha de Parc nacional i 26.079,24 ha de zona perifèrica.
Àmbit: Comarques i municipis:
Alta Ribagorça: La Vall de Boí, Vilaller
Pallars Sobirà: Espot, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Sort
Pallars Jussà: La Torre de Cabdella
Val d’Aran: Naut Aran, Vielha e Mijaran
Vegetació:
El clima, les variacions altitudinals i l’orientació dels vessants (obaga-solana), influeixen decisivament en la composició i distribució de les espècies vegetals.
Les parts més baixes del Parc Nacional constitueixen el domini dels boscos caducifolis i de les pinedes de pi roig. Entre els primers destaquen per la seva abundància el bedoll (Betula pendula), el roure martinenc (Quercus humilis), el trèmol (Populus tremula) i el faig (Fagus sylvatica), present al sector occidental del Parc.
A l’estatge subalpí hi trobarem les grans masses boscoses del Parc Nacional.
Els avets (Abies alba) s’estenen per les obagues fins als 1.900 m aproximadament, i deixen pas al pi negre (Pinus uncinata) que forma boscos més esclarits amb un sotabosc arbustiu molt important de neret (Rhododendron ferrugineum) i nabiu (Vaccinium myrtillus) a les zones més ombrívoles, i de ginebró (Juniperus communis), boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) i Bàlec (Genista balansae subs. europea) als vessants més assolellats.
Els prats alpins constitueixen el límit superior del bosc cap els 2.300 - 2.400 metres aproximadament.
En aquests prats hi localitzarem les nombroses espècies de la flora alpina entre les quals destacaríem la genciana alpina (Gentiana alpina), el ranuncle pirinenc (Ranunculus pyrenaeus) i la silene acaule (Silene acaulis). També són molt importants les espècies vegetals presents als estanys i mulleres.
Algunes d’elles com el ranuncle aquàtic (Ranunculus aquatilis) i les orquídies (Orquis sp.) presenten florides espectaculars.
És l'únic parc nacional de Catalunya. El paisatge és d'alta muntanya amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetación. L'aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols n'és protagonista.
Superfície:
13.899,96 ha de Parc nacional i 26.079,24 ha de zona perifèrica.
Àmbit: Comarques i municipis:
Alta Ribagorça: La Vall de Boí, Vilaller
Pallars Sobirà: Espot, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Sort
Pallars Jussà: La Torre de Cabdella
Val d’Aran: Naut Aran, Vielha e Mijaran
Vegetació:
El clima, les variacions altitudinals i l’orientació dels vessants (obaga-solana), influeixen decisivament en la composició i distribució de les espècies vegetals.
Les parts més baixes del Parc Nacional constitueixen el domini dels boscos caducifolis i de les pinedes de pi roig. Entre els primers destaquen per la seva abundància el bedoll (Betula pendula), el roure martinenc (Quercus humilis), el trèmol (Populus tremula) i el faig (Fagus sylvatica), present al sector occidental del Parc.
A l’estatge subalpí hi trobarem les grans masses boscoses del Parc Nacional.
Els avets (Abies alba) s’estenen per les obagues fins als 1.900 m aproximadament, i deixen pas al pi negre (Pinus uncinata) que forma boscos més esclarits amb un sotabosc arbustiu molt important de neret (Rhododendron ferrugineum) i nabiu (Vaccinium myrtillus) a les zones més ombrívoles, i de ginebró (Juniperus communis), boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) i Bàlec (Genista balansae subs. europea) als vessants més assolellats.
Els prats alpins constitueixen el límit superior del bosc cap els 2.300 - 2.400 metres aproximadament.
En aquests prats hi localitzarem les nombroses espècies de la flora alpina entre les quals destacaríem la genciana alpina (Gentiana alpina), el ranuncle pirinenc (Ranunculus pyrenaeus) i la silene acaule (Silene acaulis). També són molt importants les espècies vegetals presents als estanys i mulleres.
Algunes d’elles com el ranuncle aquàtic (Ranunculus aquatilis) i les orquídies (Orquis sp.) presenten florides espectaculars.
Redactat per Samir BOUHOUT
