dissabte, d’abril 21, 2007
dimarts, de març 20, 2007
dimarts, de març 13, 2007
dissabte, de març 10, 2007
.jpg)
dimarts, de febrer 27, 2007
Adreces Web d'Interès pel Grup E.T. Jardiners
ADRECES WEB DE CIÈNCIA I NATURALESA
http://www.lanasa.net/ - La NASA en espanyol
http://www.the-tree.org.uk/ Pagina de Noms d’Arbres amb llatí i castellà.
http://www.parquesnaturales.com/ - Parcs Naturals d'Espanya.
http://www.thecanyon.com/ - Grand Canyon National Park
http://www.zoomadrid.com/ – El Zoo de Madrid.
http://www.parquesnaturales.com/ - Parcs Naturals d'Espanya.
http://www.thecanyon.com/ - Grand Canyon National Park
http://www.zoomadrid.com/ – El Zoo de Madrid.
http://www.viamichelin.es/ - La pàgina web de Michelin.
http://www.dices.net – Directori Cartogràfic d'Espanya
http://www.dices.net – Directori Cartogràfic d'Espanya
ADRECES WEB DE VIATGES I TURISME
http://www.renfe.es/ – Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols.
http://www.iberia.com/ – Agencia de Viages iberia.
http://www.pepetravel.com/ – Vols Baratos.
http://www.parador.es – Paradors de Turisme d'Espanya.
http://www.turismorural.com Allotjaments i Cases Rurals
Diari d'un Jardiner...per David Villar (del 26 de Febrer al 2 de Març de 2007)
DILLUNS:
Primer de tot al mati d’hora com cada dilluns fem la nostra típica “batuda” a l’Arboretum i al Dolçet, desprès anem a l’aula del taller a apuntar les feines que fem.
Ens dividim en dos grups. Un se’n va a desbrossar amb el disc al costat del pavelló i els altres van a podar els pollancres que hi ha al costat de la escola taller, desprès com sempre anem a carregar branques per anar a pysesa a buidar-les.
DIMARTS:
Classe de informàtica, estem fen un apartat de pàgines web. Anirem a fer els pollancres com sempre i anar a buidar branques a pysesa, i utilitzarem la motoserra per tallar un arbre.
DIMECRES:
Anirem a fer batuda un altre cop, desprès segurament anirem a podar mes pollancres i estar pel taller fent alguna feina.
DIJOUS:
Primer anirem a l’ajuntament al SEFED a fer classe a l’aula. Desprès segurament tornarem a fer pollancres i a tirar la brossa y branques a pysesa…
DIVENDRES:
Anirem a l’ajuntament al SEFED a fer classe a l’aula. Acabarem de fer els pollancres buidant totes les branques, desprès potser anarirem a algun lloc en especial com Lourdes o el Puig-agut o anar a fer alguna altra feina mes guapa.
dimarts, de febrer 13, 2007
dimarts, de febrer 06, 2007
Lloc d'Interès Botànic: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
És l'únic parc nacional de Catalunya. El paisatge és d'alta muntanya amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetación. L'aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols n'és protagonista.
Superfície:
13.899,96 ha de Parc nacional i 26.079,24 ha de zona perifèrica.
Àmbit: Comarques i municipis:
Alta Ribagorça: La Vall de Boí, Vilaller
Pallars Sobirà: Espot, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Sort
Pallars Jussà: La Torre de Cabdella
Val d’Aran: Naut Aran, Vielha e Mijaran
Vegetació:
El clima, les variacions altitudinals i l’orientació dels vessants (obaga-solana), influeixen decisivament en la composició i distribució de les espècies vegetals.
Les parts més baixes del Parc Nacional constitueixen el domini dels boscos caducifolis i de les pinedes de pi roig. Entre els primers destaquen per la seva abundància el bedoll (Betula pendula), el roure martinenc (Quercus humilis), el trèmol (Populus tremula) i el faig (Fagus sylvatica), present al sector occidental del Parc.
A l’estatge subalpí hi trobarem les grans masses boscoses del Parc Nacional.
Els avets (Abies alba) s’estenen per les obagues fins als 1.900 m aproximadament, i deixen pas al pi negre (Pinus uncinata) que forma boscos més esclarits amb un sotabosc arbustiu molt important de neret (Rhododendron ferrugineum) i nabiu (Vaccinium myrtillus) a les zones més ombrívoles, i de ginebró (Juniperus communis), boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) i Bàlec (Genista balansae subs. europea) als vessants més assolellats.
Els prats alpins constitueixen el límit superior del bosc cap els 2.300 - 2.400 metres aproximadament.
En aquests prats hi localitzarem les nombroses espècies de la flora alpina entre les quals destacaríem la genciana alpina (Gentiana alpina), el ranuncle pirinenc (Ranunculus pyrenaeus) i la silene acaule (Silene acaulis). També són molt importants les espècies vegetals presents als estanys i mulleres.
Algunes d’elles com el ranuncle aquàtic (Ranunculus aquatilis) i les orquídies (Orquis sp.) presenten florides espectaculars.
És l'únic parc nacional de Catalunya. El paisatge és d'alta muntanya amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetación. L'aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols n'és protagonista.
Superfície:
13.899,96 ha de Parc nacional i 26.079,24 ha de zona perifèrica.
Àmbit: Comarques i municipis:
Alta Ribagorça: La Vall de Boí, Vilaller
Pallars Sobirà: Espot, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Sort
Pallars Jussà: La Torre de Cabdella
Val d’Aran: Naut Aran, Vielha e Mijaran
Vegetació:
El clima, les variacions altitudinals i l’orientació dels vessants (obaga-solana), influeixen decisivament en la composició i distribució de les espècies vegetals.
Les parts més baixes del Parc Nacional constitueixen el domini dels boscos caducifolis i de les pinedes de pi roig. Entre els primers destaquen per la seva abundància el bedoll (Betula pendula), el roure martinenc (Quercus humilis), el trèmol (Populus tremula) i el faig (Fagus sylvatica), present al sector occidental del Parc.
A l’estatge subalpí hi trobarem les grans masses boscoses del Parc Nacional.
Els avets (Abies alba) s’estenen per les obagues fins als 1.900 m aproximadament, i deixen pas al pi negre (Pinus uncinata) que forma boscos més esclarits amb un sotabosc arbustiu molt important de neret (Rhododendron ferrugineum) i nabiu (Vaccinium myrtillus) a les zones més ombrívoles, i de ginebró (Juniperus communis), boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) i Bàlec (Genista balansae subs. europea) als vessants més assolellats.
Els prats alpins constitueixen el límit superior del bosc cap els 2.300 - 2.400 metres aproximadament.
En aquests prats hi localitzarem les nombroses espècies de la flora alpina entre les quals destacaríem la genciana alpina (Gentiana alpina), el ranuncle pirinenc (Ranunculus pyrenaeus) i la silene acaule (Silene acaulis). També són molt importants les espècies vegetals presents als estanys i mulleres.
Algunes d’elles com el ranuncle aquàtic (Ranunculus aquatilis) i les orquídies (Orquis sp.) presenten florides espectaculars.
Redactat per Samir BOUHOUT
El meu Jardí, tècniques de Cultiu: El Tronc de Brasil
TRONC DE BRASIL "Dracaena Fragans"
Arbust perennifoli de la família de les Agavàcies, pot fer fins a 1 mentre de longitud. No necessita molta aigua, el sòl ha d’estar lleugerament humit sense entollar-lo, a l’hivern s’ha de regar poc, una vegada com a màxim a la setmana i un parell de vegades o tres durant l’estiu. Com a planta de test en interiors o exteriors o en jardins càlids durant l’estiu. Utilitzada en exteriors ha de tenir molta llum però no li ha de donar el sol directament, doncs la llum directa dels raigs solars pot cremar-la. Es una planta d’origen tropical, això vol dir que les condicions òptimes de cultiu han de ser semblants al seu lloc d’origen, una temperatura entre els 20 i els 25 ºC seria l’ideal. Es pot reproduir-se a la primavera o tardor per mitjà d’esqueixos de tija.S’utilitzarà un terreny solt amb un bon drenatge, es molt adequada la torba mesclada amb terra de jardí, es convenient proporcionar-li adob durant l’estiu cada mes.
Arbust perennifoli de la família de les Agavàcies, pot fer fins a 1 mentre de longitud. No necessita molta aigua, el sòl ha d’estar lleugerament humit sense entollar-lo, a l’hivern s’ha de regar poc, una vegada com a màxim a la setmana i un parell de vegades o tres durant l’estiu. Com a planta de test en interiors o exteriors o en jardins càlids durant l’estiu. Utilitzada en exteriors ha de tenir molta llum però no li ha de donar el sol directament, doncs la llum directa dels raigs solars pot cremar-la. Es una planta d’origen tropical, això vol dir que les condicions òptimes de cultiu han de ser semblants al seu lloc d’origen, una temperatura entre els 20 i els 25 ºC seria l’ideal. Es pot reproduir-se a la primavera o tardor per mitjà d’esqueixos de tija.S’utilitzarà un terreny solt amb un bon drenatge, es molt adequada la torba mesclada amb terra de jardí, es convenient proporcionar-li adob durant l’estiu cada mes.
Redactat per David ZAMBRANA
Diari d'un Jardiner...per Carlos Rojas
Dimarts:
-Classe d’Informàtica. Estem fen una gimcana turística PowerPoint. A mi m’ha tocat la ciutat de Tokio.
-Desprès d’esmorzar anem al taller a fer activitats de jardineria.
Dimecres:
-Xarrada a la OPE sobre el barri de l’ERM.
-Activitats de Jardinería al Taller
Dijous:
-Anar al Sefed a estudiar mates i orientació laboral
-Anem al taller a fer activitats de jardineria
Divendres:
-Anar al Sefed a estudiar mates.
-Anem a buscar un arbust a Torelló per plantar-lo al Puig-Agut i uns altres companys van anar a regar plantes a l’Arboretum.
Dilluns:
-El Nostre Profesor en Kim Canal es va fer un esquinç el cap de setmana
-Anar a fer Batuda al Arboretum i al dolçet.
-Anem a esmorzar
-Fem una mica de neteja i ordre del pati del Taller
Redactat per Carlos Rojas
dimarts, de desembre 19, 2006
dimarts, de novembre 21, 2006
Diari d'un Jardiner ... per Driss el Akioui
Dilluns:
Fem batuda a la l’arborètum i el dolcet. Anem a Torelló a busca arbres i els plantem a l’Arborètum. Traiem herbes dolentes a les pleca solers Desbrossem les vores del riu
Dimarts:
Anem a classe d’Informàtica. Desprès d’esmorzar, hem plantat al embarcador “laudrup juniperus” i “heura ciclamen” i hem sembrat gespa al parterre de l’embarcador.
Dimecres:
Anem al Dolcet a desbrossar i a treure herbes dolentes als parterres.
Dijous:
Anem a l’Arborètum a fer forats per plantar, desprès anem a Lourdes a desbrossar i regar les plantes.
Divendres:
Netegem la furgoneta. Escombrem el pati i la caseta.
El meu Jardí, tècniques de Cultiu: La Flor de Pasqua
Flor de Pasqua. “Euphorbia (Poinsettia) pulcherrima”
La poinsettia és un arbust caduc de la família de les Euforbiàcies que, en estàs natural pot arribar a abastar els tres metres d’alçada. Fulles senceres, ovolanceolades, amb un parell de dents laterals i un apical.
Les seves branques acaben en un conjunt de diminutes flors grogues, rodejades d’àmplies bràctees rogenques, que proporcionen al conjunt l’aspecte d’una única flor.
Originària de Mèxic, des d’on va ser introduïda a Europa, a finals dels segle XIX, Normalment s’utilitza com a planta d’interior.
Encara que es pensa que les flors són les “fulles” de color vermell, en realitat les autentiques flors són grogues, molt petites i poc cridaneres.
Aquestes estan rodejades per una espècie de fulles, normalment de color vermell, que són, en realitat les bràctees.
El regatge és la feina més delicada en el manteniment d’aquesta planta. El millor és proporcionar-li una humitat ambiental alta. Quan al terreny, evitarem entollar la planta per a evitar que es podreixi. Un mal reg és la causa principal de la mort de la majoria dels exemplars.
És una planta que prefereix un emplaçament lluminós i càlid. No suporta el sol directe, excepte a l’hivern. Si la posem en un lloc fosc, la falta de llum fa que les fulles perdin color. Els canvis d’emplaçament que normalment acaben per fer que li caiguin les fulles. Prefereix un terreny ric en humus amb un Ph al voltant del 5,5. És una planta molt resistent a les malalties.
Article elaborat per David Villa
Lloc d'Interès Botànic: El Parc Natural del Montseny
Parc natural del Montseny
A 40 Km de Barcelona , en direcció nord-est a pocs quilometres de la mar mediterrània s’aixeca el Montseny amb el seu cim culminant,el Turo de L’home, que arriba fins als 1713 metres d’alçada.
Amb 400 Km2 d’extensió el Montseny pertany a la Serralada Pre-litoral Catalana i esta format pels massissos de les Agudes, Matagalls, Pla de la Calma el turó de l’Home.
És una muntanya relativament aïllada i que destaca per la seva alçada en relació als plans que l’envolten. De la Vall de la Tordera (100 m.s.m. ) només hi ha 10 km en línea recta. Aquesta característica i la seva proximitat a la mar Mediterrània han condicionat el fet que la seva vegetació sigui molt diversa.
Article elaborat per Toni Abad
El nostre espai i les nostres eines
Les eines que habitualment utilitzem a l’escola taller son les següents:
-Serra de ma
-tisores de ma
-perxa
-tisores de podar
-màniga
-pala
-chapo
-pala de repicar
-rampi
-escombra de jardineria
-carreto
-escala
-cubeta
Les màquines que habitualment utilitzem a l’escola taller son les següents:
-desbrossadora
-maquina talla gespa
-xerrac
-bufadora
-talla berdisses
-trituradora
El nostre espai de treball
Tenim una caseta on deixem les nostres coses com per eixample la roba.
Es un espai petit però es maco.
El Magatzem d’eines allà es on deixem ben guardades les eines de treball.
El nostre espai de treball també el comparteixen els nostres companys d’Escola Taller (fusters i ferrers)
Article elaborat per Carlos Rojas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
